El roser silvestre, conegut vulgarment com gavarrera, i en castellà com a escaramujo, és un arbusts caducifoli molt espinós de fins a 3 m d’alçada. Presenta unes branques llenyoses de color verd, sarmentoses i pèndules, completament recobertes per uns agullons molt durs i corbats. El nom d’aquesta planta, Rosa canina segons alguns autors vindria donat per la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. Altres pensen però, que es degut al fet que antiguament s’utilitzava per a tractar la ràbia. Creix a àrees amb clima temperat a la terra baixa i a la muntanya mitjana, i es pot trobar a boscos, a les bardisses de les vores de camins i a les ribes d'alguns rius. Les fulles són compostes, alternes, pinnaticompostes, peciolades i de disposició esparsa. Tenen dos o tres parells de folíols dentats ovats i a la base de les fulles apareixen dues estípules soldades al pecíol. Les inflorescències són flors solitàries i terminals, encara que a vegades les trobem disposades en grups de 2 o 3 flors. Són flors hermafrodites, actinomorfes i pentàmeres, de color rosades o blanques, grans de fins a 5 cm de diàmetre amb nombrosos estams i sèpals. Floreix de maig al juny i els fruits maduren a finals d’estiu i durant la tardor. El fruit, anomenat cinoròdon o cinòrrodon és de consistència carnosa, de color  vermell intens, de forma ovoide, glabre, i pot arribar fins als 2 cm. El fruit es conegut pels seus efectes astringent, antidiarreic i diürètic. A més a més té un gran quantitat de vitamina C i per això s’utilitza per la prevenció de refredats comuns. També diuen que la infusió de pètals de rosa es un bon tònic per la pell, i un bon remei contra l’acne juvenil. També es conegut l’ús d’aquesta planta per la preparació de confitures, vins i perfums. Font: Revista Excursionisme

Segueix-nos a: