Arbust llenyós de fins a 1 m d'alçada característic de les brolles i garrigues de terra baixa per sota dels 1.400 m. Viu en indrets assolellats secs i calcaris i es troba molt estesa per tota la regió mediterrània i de vora mar, on acostuma a formar comunitats arbustives al costat del garric, el romaní, el bruc  i altres tipus d'estepes. En castellà se la coneix com a jara blanca. Floreix entre els mesos de març i juny i gràcies a les seves grans i vistoses flors roses el seu aspecte esdevé pràcticament inconfusible. Les flors presenten cinc pètals lleugerament rebregats que tenen entre 5 i 6 cm d'amplada i són d'un rosa purpuri molt cridaner. La part central de la flor, allà on es troben els estams, és de color groc. Les fulles de forma lanceolada són d'un verd molt clar, esblanqueït, i es disposen de forma oposada a la tija, mancades de pecíol i amb 3 nervis principals ben marcats. Estan cobertes d'un borrissol de pèls blancs que li donen un tacte que recorda al del vellut. L'estepa blanca deu el seu nom albidus al color clar provocat per aquesta pilositat que recobreix tota la planta; no pas al color de la flor. Compte doncs a no confondre l'estepa blanca amb les estepes borrera i l'esteperola de flors blanques. El fruit, també recobert de pels, és una càpsula ovoide. El gènere Cistus que dóna nom a la família prové del grec kustis  en referència a la forma de la càpsula similar a una vesícula. Aquesta càpsula s'obre en 5 valves per tal de permetre la sortida de les llavors que són molt nombroses i petites. En cas d'incendi, aquestes llavors s'obren quan el foc ha passat i germinen després en el terreny que ha quedat lliure i ben il·luminat. Les estepes doncs resulten normalment afavorides pel foc. Font: Revista Excursionisme

Segueix-nos a: